Plaça de Sant Agustí Vell, 19 2º (1864-1868)
Audioguia
Prem play per escoltar la història
La plaça
Cap al 1865, la plaça de Sant Agustí Vell era un espai molt actiu al cor del barri de la Ribera.
Més que una plaça monumental, funcionava com un punt de trobada quotidià, envoltada de petits comerços, tallers i vida veïnal.
Era un lloc popular, dinàmic i molt transitat, reflex de la vida diària en una Barcelona densa i encara prèvia a les grans transformacions urbanes.
Història familiar
En aquests anys, la vida de la família Godes Caballeria va quedar marcada per una realitat molt dura: l'alta mortalitat infantil.
El 1864 va néixer Avelina Godes Caballeria, que va morir en aquesta casa als nou mesos.
El juny de 1866 va néixer aquí Vicent Godes, el quart fill. Moriria dos anys després, ja al Fonollar, cinc setmanes abans de fer-ne dos.
En aquest context, la Dolors era l'única filla que aconseguia sobreviure, fet que avui ens sembla excepcional però que aleshores era tristament habitual.
Avelina Godes Caballeria (1864-1865)
Biografia
La tercera filla de Pasqual i Rosa va morir en aquesta casa el 20 de febrer de 1865, a les nou del matí, al segon pis del número 19. Tenia nou mesos.
El registre dóna com a causa la «dentición». L'escrivent va ratllar la paraula impresa «años» i hi va escriure «meses» a sobre. Va ser enterrada aquell mateix dia al cementiri general de la ciutat.
Què era la «dentició»
La «dentició» era un diagnòstic habitual al segle XIX: s'atribuïa a la sortida de les dents la febre, les diarrees i les convulsions que mataven els nadons durant el deslletament. Avui sabem que la causa real solia ser una altra —infeccions intestinals per aigua o aliments contaminats—, però aleshores era una explicació acceptada i s'escrivia sense dubtar-ho al registre.
Sant Martí de Provençals, un altre poble
El registre fa Avelina natural de Sant Martí de Provençals. Avui és el districte de Sant Martí, però aleshores no era Barcelona: era un municipi independent, amb el seu ajuntament i el seu terme.
El seu terme començava a tocar del parc de la Ciutadella i el carrer de la Marina —a un quilòmetre escàs d'on sou ara— i s'estenia cap a llevant fins a la riera d'Horta, que el separava de Sant Andreu de Palomar i de Sant Adrià. A dalt arribava als turons del Carmel i la Rovira. A dins hi cabien el Poblenou, el Clot, la Sagrera, el Camp de l'Arpa i la Llacuna: pobles i fàbriques, no ciutat.
Va ser municipi durant gairebé dos segles. El 20 d'abril de 1897, un decret signat per la regent Maria Cristina el va agregar a Barcelona junt amb Gràcia, Sants, les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Gervasi de Cassoles. L'any de l'annexió hi vivien unes quaranta mil persones.
Trenta-dos anys abans d'aquella annexió, doncs, el paper diu que Avelina havia nascut fora de la ciutat.
Vicent Godes Caballeria (1866-1868)
Biografia
El quart fill va néixer en aquesta casa el 22 de juny de 1866, a les tres de la matinada, al segon pis del número 19. L'endemà el van batejar a la parròquia de Sant Pere amb els noms de Vicente, Juan, Pedro María.
Vicent no va morir aquí. Quan va arribar el final, el 14 de maig de 1868, la família ja s'havia traslladat al carrer del Fonollar, la parada següent d'aquesta ruta. Va morir de pneumònia, a les deu del matí, al quart pis del número 30, i el van enterrar el mateix dia.
Marieta de l'ull viu
En un extrem de la plaça de Sant Agustí Vell hi ha avui una font vinculada a la cançó popular «La Marieta de l'ull viu».
Aquesta, però, no és la seva ubicació original. L'antiga font-abeurador, coneguda com la Font dels Traginers, es trobava entre els carrers Carders i Tantarantana, on veïns, traginers i soldats portaven a beure els animals.
La tradició explica que una noia del carrer Carders hi anava a buscar aigua amb el càntir i aprofitava per trobar-se amb un soldat del quarter proper. D'aquest petit romanç popular naixeria la història de la Marieta de l'ull viu.
Durant la restauració de la font va aparèixer incrustada en un dels seus brocs la figura d'un gat. Aquesta troballa va permetre identificar el lloc de l'antiga Font del Gat, esmentada a la cançó «Baixant de la Font del Gat», i recuperar la memòria popular lligada a aquest racó del barri.
Context Espanya
El 1868 esclata la Revolució Gloriosa, un aixecament que provoca la caiguda de la reina Isabel II i la fi del seu regnat.
S'inicia aleshores un període de canvis polítics a la recerca d'un nou model de govern més representatiu.
Context Barcelona
El 1864, Barcelona va patir una greu epidèmia de còlera, una malaltia estretament lligada a les males condicions sanitàries de l'època.
L'alta densitat de població, la manca de clavegueram modern i l'accés limitat a aigua potable en van facilitar la propagació, especialment als barris més populars.
L'epidèmia va deixar milers de víctimes i va posar de manifest la necessitat urgent de millorar les infraestructures i la salubritat de la ciutat.
Consulta de l'Arxiver
Qui va governar Espanya després de la Revolució Gloriosa de 1868?