Fonollar, 20 pis 4 (1857)
Audioguia
Prem play per escoltar la història
El barri
Benvinguts al barri de la Ribera, al cor del que avui coneixem com el Born.
Ens trobem a l'any 1857. Fa tot just tres anys que les muralles de Barcelona han estat enderrocades, i encara falten dos anys perquè s'aprovi el Pla Cerdà (1859), que canviarà radicalment la ciutat.
Barcelona està en plena transformació, però aquí, dins l'antic traçat medieval, la vida continua sent densa, estreta i molt intensa.
Si us heu fixat en el camí, hem passat de la Rambla, amb els seus espais burgesos i façanes més obertes, a un entramat de carrers estrets i foscos.
Aquí, a la Ribera, encara no existeix la Via Laietana (no s'obrirà fins a principis del segle XX), i el barri és un autèntic laberint urbà.
Vida al barri
En aquests carrers vivia principalment la classe treballadora: artesans, comerciants i oficis vinculats als gremis.
Els habitatges i els tallers convivien al mateix espai. Era habitual treballar a la planta baixa o en petits tallers propers, i viure als pisos superiors.
Les condicions eren exigents:
- · Espais reduïts
- · Poca ventilació
- · Alta densitat de població
Però també existia una forta vida comunitària, on veïns, família i ofici estaven profundament connectats.
Història familiar
Pasqual Godes Gomis (1824-1891)
Després de marxar de Castelló de la Plana, Pasqual Godes Gomis es va establir en aquest carrer.
Va ser el primer membre de la família Godes a establir-se a Barcelona.
Treballava com a teixidor de vels, probablement vinculat a la producció tèxtil, un dels sectors més importants de la Barcelona de l'època. Aquest ofici artesanal li permetia mantenir-se dins d'un entorn modest però estable, integrat en un barri de treballadors i petits productors.
Aquell mateix any es va casar amb Rosa Caballeria, natural de Manlleu, donant inici a la família Godes Caballeria.
El matrimoni es va celebrar a l'església de Sant Cugat del Rec, situada molt a prop d'aquí, a l'actual plaça de Sant Cugat, a la confluència dels carrers Carders, Fonollar i Forn de la Fonda.
Aquest temple, d'origen medieval (segle XI), va desaparèixer el 1936.
Rosa Caballeria Madiroles (1834-1893)
Rosa va néixer a Manlleu, al bisbat de Vic, el 13 d'octubre de 1834, i la van batejar aquell mateix dia a l'església de Santa Maria amb els noms de Rosa, Eduarda, Francesca.
Batejar el nadó el dia mateix del part era el costum quan la mortalitat infantil feia que ningú no donés per descomptat l'endemà. Rosa, però, va arribar a gran: va viure fins als 59 anys i va enterrar cinc dels seus nou fills.
Era filla de Jaume Cavalleria, teixidor, i de Maria Anna Madiroles. Els padrins van ser Pau Cavalleria, també teixidor, i Rosa, muller de Josep Madiroles, teixidor igualment: tots de Manlleu. Teixidors per part de pare, teixidors per part de mare i teixidors als padrins.
Manlleu era una vila tèxtil de la conca del Ter. Quan Rosa es va casar amb un teixidor de vels arribat de Castelló, no va canviar d'ofici: va canviar de ciutat.
La partida de bateig
«Dia tretze de Octubre de mil vuit cent trenta y quatre: en esta Iglesia Parroquial de la Vila de Sta. Maria de Manlleu bisbat de Vich, Jo Francesc Nuri Prebere Vicari de la mateixa he batejat solemnement a Rosa, Eduarda, Francesca nada lo mateix dia filla legitima y natural de Jaume Cavalleria teixidor y de Maria Anna Madirolas conjugues son padrins Pau Cavalleria teixidor y Rosa muller de Joseph Madirolas teixidor tots de Manlleu.»
El cognom hi surt escrit «Cavalleria», amb v, i la mare com a «Madirolas». A Barcelona, els registres dels seus fills l'escriurien sempre «Caballeria» i «Madiroles». Els escrivents anotaven el que sentien.
Va morir el 24 de desembre de 1893, a les sis del matí, al quart pis del carrer dels Banys Vells, 15. Tenia 59 anys i el registre hi anota «apoplegia». Feia dos anys que era vídua de Pasqual.
Entre aquell bateig de Manlleu i aquella matinada de Nadal hi ha cinquanta-nou anys, nou parts i vuit adreces.
Context Espanya
L'Espanya de 1857 va estar marcada pel retorn al moderantisme sota el govern de Narváez, després de la caiguda del Bienni Progressista.
Va ser un període de control polític conservador, amb reformes institucionals com la reorganització del Senat, eleccions parlamentàries i la realització del primer cens modern de població.
Context Barcelona
Barcelona era una de les ciutats més denses d'Europa en aquell moment.
Després de l'enderrocament de les muralles el 1854, la ciutat encara no s'havia pogut expandir, cosa que generava una gran pressió demogràfica dins del casc antic.
La industrialització estava en marxa, especialment en el sector tèxtil, cosa que atreia població i augmentava l'activitat econòmica, però també les desigualtats socials.
El Pla Cerdà, aprovat el 1859, obriria la porta a una nova Barcelona més àmplia, ordenada i racional.
Consulta de l'Arxiver
Per què Barcelona tenia una densitat de població tan alta el 1857?